03 de juliol 2007

Està demostrat que...

D'entre les coses que aconsegueixen treure'm de polleguera n'hi ha dues davant les quals m'és realment difícil mossegar-me la llengua.

La primera és la utilització en va de l'expressió «està demostrat que...» i més especialment quan, qui l'empra, acaba de deixar anar una solemne beneiteria. Sense anar més lluny, l'altre dia, durant una conversa banal sobre la ludopatia vaig haver de sentir: —Hi ha menys dones ludòpates; però està demostrat que, les que s'enganxen a les màquines, són encara pitjors que els homes. Au! Entoma-la aquesta! Si no fos perquè ja sabia de quin peu calça el meu interlocutor hauria dubtat entre si és imbècil o me n'està tractant.

L'altra són «els experts», un recurs recurrent que s'utilitza dia a dia en tota mena de mitjans de comunicació amb total impunitat. «Els experts» són la font d'informació perfecta; tot ho saben i ningú posaria en dubte la seva autoritat en la matèria i, de fet, no cal ni citar-los, n'hi ha prou d'anomenar-los «els experts» i passar al següent titular.

Paciència...

4 comentaris:

Guillem Mercadal ha dit...

Doncs et vas perdre el "cap mare de X (he censurat el poble xDDD) sap aparcar".

No són odioses les generalitzacions?

Lluís Martí ha dit...

De fet, està demostrat que ens empipem per coses ben trivials. És més, ho diuen els experts.

;)

Llengot ha dit...

Hehehe :P

Anònim ha dit...

I no et fa igualment ràbia l'estúpida (a la par que críptica) expressió "clínicament provat"?