D'entre les coses que aconsegueixen treure'm de polleguera n'hi ha dues davant les quals m'és realment difícil mossegar-me la llengua.
La primera és la utilització en va de l'expressió «està demostrat que...» i més especialment quan, qui l'empra, acaba de deixar anar una solemne beneiteria. Sense anar més lluny, l'altre dia, durant una conversa banal sobre la ludopatia vaig haver de sentir: —Hi ha menys dones ludòpates; però està demostrat que, les que s'enganxen a les màquines, són encara pitjors que els homes. Au! Entoma-la aquesta! Si no fos perquè ja sabia de quin peu calça el meu interlocutor hauria dubtat entre si és imbècil o me n'està tractant.
L'altra són «els experts», un recurs recurrent que s'utilitza dia a dia en tota mena de mitjans de comunicació amb total impunitat. «Els experts» són la font d'informació perfecta; tot ho saben i ningú posaria en dubte la seva autoritat en la matèria i, de fet, no cal ni citar-los, n'hi ha prou d'anomenar-los «els experts» i passar al següent titular.
Paciència...
03 de juliol 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs et vas perdre el "cap mare de X (he censurat el poble xDDD) sap aparcar".
No són odioses les generalitzacions?
De fet, està demostrat que ens empipem per coses ben trivials. És més, ho diuen els experts.
;)
Hehehe :P
I no et fa igualment ràbia l'estúpida (a la par que críptica) expressió "clínicament provat"?
Publica un comentari a l'entrada