Canvis

No podíem ni pagar el cafè amb llet i no parlem de posar gasolina al cotxe per sortir de la ciutat... De tant en tant anàvem a la discoteca, això sí. Ens agradava ballar, ens agradava emborratxar-nos, perdre el món de vista i fer l'animal. Rèiem i ballàvem fins que ens fotien fora. Al principi no ens ho passàvem malament... què cony! ens ho passàvem de puta mare; però, és clar, la monotonia mata i el teatre s'acaba. Tot era sexe, drogues i rock'n'roll... i també techno. El sexe sempre amb el sol ben alt. Les drogues em portaven la única cosa que m'amoïnava aleshores: les teves taquicàrdies. El rock'n'roll ens feia reviure, a totes hores; i amb el techno volàvem tant com amb els últims whiskys, de matinada, entre flaixos estroboscòpics i mirades lascives. Malgrat tot, fou una bona època... espero que aquesta nit tinguis la teva dosi, estàs fantàstica.