Dia de tornada. Tot és nou. A l'horitzó: Montserrat, ja sóc a «casa». Barbut i bru: com un nàufrag. —vares dir-me ahir en rescatar-me a Cadaqués. Gastat de quilòmetres, desalenat a les hores d'infinita pujada i fatigat dels pedregosos descensos; il·lusionat a cada coll per les noves valls descobertes. Encalmat, sorprès... Esmolat del fred i assotat pels vuit vents, colpejat per la calamarsa, esporuguit pels trons i neguitós pels llamps, aixafat per un sol implacable, esbarzerat cercant traçades per garrics i tota casta de matolls mediterranis; però revitalitzat per la brisa suau i adobat d'aigua salada, de vinyes, d'oliveres, d'alzines i roures, de terra... Buit de preocupacions i curull de coneixences, d'experiència, de breus i plaents converses, d'esperada solitud.
No menys boig ni deixatat que abans però més viu i més fort. Serè, respir.
20 d’agost 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada