Erotisme

D'acord amb un amic que comentava al seu blog que són moltes i diverses les situacions, actituds o coses que poden posar-nos calents; vaig rememorar les bones estones que, d'adolescent (no sé perquè no ho faig ara...), havia passat llegint literatura eròtica (recordo especialment les «10+1 nits» i «La rara perfecció del triangle»). Precisament també, a banda de dietaris personals i algun relat d'aventures fantàstiques, en aquella època vaig escriure un bon feix de pàgines eròtico-pornogràfiques que qui sap on paren...

No fa gaire em va venir de gust, un vespre, d'escriure quelcom amb contingut sexual i em va sortir un breu relat —l'havia pensat més extens però no vaig tenir ganes de continuar-lo— que feia així:

Em toca a mi. Quan t'abandono les temples i recorro amb els ulls clucs el coll, el beso; i les espatlles pessigo amb els llavis i amb petons que esclaten com diminutes boletes de sidral remunto la pell tesa dels teus pits magnífics; me n'aparto uns segons per contemplar-los i mirar-te tothora els ulls juganers.

Els dits embullen encara els teus cabells despentinats… La llengua encercla i enfonsa el mugró que senten créixer els meus llavis, venen ja també les mans. M'omple la teva càlida nuesa i àvida la personal perfecció del teu cos em cega. Inspiro profundament, començo un tortuós camí de descens pel teu ventre que et fa estremir i aprofito la teva figura vinclada per convidar-te a quedar bocaterrosa.

Rius pel petó solitari i distret, fora de context, que t'he fet a la natja però intueixo que tanques els ulls i aguantes la respiració quan notes el meu alè al clatell i el pes que t'empresona. Cerco les teves mans sota el coixí i m'encomanes la força entrellaçant-me els dits. Amb suaus mossegades t'arrenco els sospirs del clatell, del coll i les orelles, dels braços; les humitats dels nostres sexes es coneixen. No és senzill però els malucs dansen en col·laboració per trobar-nos a dins. Entro. Entro de mica en mica però sense massa dificultat. Et sento en cada centímetre fins al final i quedem immòbils. Deixa'm dir-t'ho ara que no em veus i puc xiuxiuejar-te a l'orella…

—T'estimo.

Aleshores vaig pensar que el publicaria a Relats en Català i vaig titular-lo «Et toca» perquè així és com havia de seguir: amb un canvi de punt de vista, com un joc de dos.