Em submergeixo amb ganes, ara que encara estic de vacances però ja no de viatge, en les lectures preparatòries dels estudis que començaré al setembre. Per primera vegada a la meva vida de lector, tinc a les mans dos llibres —dos assaigs— que parlen del text i l'escriptura (literària o no). Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne, diu Vicenç Pagès a «Un tramvia anomenat text».
Aquesta obra, amb certa càrrega irònica puntual i —potser— abusant de l'exageració, m'ha servit per conèixer millor les diverses posicions existents (i els seus orígens) quant a l'aportació de tècnica i talent a l'escriptura. M'adono, i no em sorprèn, que l'opinió que em sembla més raonable, més equilibrada, prové dels clàssics, de Grècia i Roma, d'Aristòtil i Horaci. No pas del romanticisme o l'avantguarda.
Demà miraré de començar l'altra obra, citada al llibre de Pagès (tot i que declaradament mancada de bibliografia disposa d'una suculenta col·lecció de cites i referències): «La cuina de l'escriptura» de Daniel Cassany, que el presenta com un manual de redacció per a tots aquells que s'han de posar a escriure [...] (que) recull les ensenyances més importants de la tradició occidental de redacció.
No es pot dir que no prometi i ja tinc ganes de descobrir-ne els detalls. Mai abans m'havia endinsat en aquesta mena de lectures, però estic segur que poden ser ben útils per a aquells qui, com jo, obtenim —entre d'altres— aquest plaer en l'aprenentatge de l'escriptura de què parla Pagès.
22 d’agost 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
m'has fet venir la curiositat de saber quins estudis començaràs
M'apunto el llibre que comentes. Segur que val la pena llegir-lo, i que em fa falta.
Jo també en prenc nota. He tafanejat una mica i en Cassany té una bona pila de llibres sobre escriptura. És una cosa curiosa, el fet de què algú es dediqui a escriure sobre com escriure, però no a escriure pròpiament. O potser no he tafanejat prou?
Mery Cherry: Doncs mira, començaré tres assignatures de filologia catalana a la UOC. És una cosa que de fa uns anys tenia ganes de provar... i aquest any m'he decidit.
Guillem: Doncs jo tampoc he tafanejat prou per saber si en Cassany (que diu la solapa del llibre que és professor d'ànalisi del discurs a la UPF) ha escrit alguna novel·la, conte, poema,... però sí que és curiós, sí. De fet un dels punts que critica Vicenç Pagès és la secessió (diu) que existeix entre llengua i literatura. Ell pensa que els millors "professors" per a l'escriptor són, precisament, els escriptors; però que en canvi, tradicionalment, s'ha ignorat aquesta vessant educativa de la literatura.
ostres, és que m'ho ensumava! Fa temps que també estic molt temptada de començar els mateixos estudis per la UOC. Espero que vagis explicant com et va i a veure si m'hi acabo animant o no.
Ja pots comptar-hi que sí, que n'aniré parlant!
Publica un comentari a l'entrada