Dies de setembre

Havent passejat una mica i després de comprovar que la llibreria és tancada, arribo més d'hora a la cita intencionadament. Uns tres quarts d'hora abans del que hem convingut. Com el protagonista dels «Quatre quarts» de Monzó, tinc per bona pràctica la puntualitat i miro d'exercir-la sempre que puc. I a més, si arribo abans d'hora, llegeixo el diari o un llibre —o contemplo el pas de les persones— mentre m'espero i gaudeixo d'aquesta momentània solitud. Em molesta un xic més esperar quan és l'altre/a qui fa tard; sobretot si fa molt tard.

La terrassa és gairebé buida; passa ben poca gent pel carrer a aquestes hores. Fa una temperatura que m'és molt grata: una calor gens xafogosa, molt suportable. M'assec i al cap d'uns minuts surt una jove a demanar-me què vull prendre:

—Un cafè sol i una aigua amb gas, si us plau. —Demano i prenc el punt de «La bogeria» de Narcís Oller.

La cambrera, tan encisadora com poc destra en l'ofici, em duu el cafè i l'aigua bombollada(1). M'endinso en la prosa eficaç del gran novel·lista de la Renaixença entre el silenci de la placeta i les converses ofegades de les taules del voltant. Que plaents resulten aquests dies d'acaballes d'estiu, aquests dies de setembre en què sembla que la ciutat reprengui sense presses la seva rutina i afronti amb renovada il·lusió tasques altra hora avorribles...

Jo mateix, delectant-me d'aquesta placidesa, sento créixer el desig de tornar a la feina i de tastar els nous projectes personals; de treballar endreçadament dedicant a cada tasca les hores que mereix i necessita. Què fora de nosaltres sense aquests desitjos tan propis de l'època de l'any? A mitjan hivern hauríem sucumbit presos de la vesània!(2) N'era ben conscient qui va permetre que els obrers féssim vacances; i com ho saben també els venedors de fascicles!

Dies de setembre... encara a l'agost.

***

(1) O «bombollejada»: que fa bombolles, és clar. Quina alegria quan provo (perquè és el que faig) un mot com aquest i el corrector no me'l subratlla! Després no em sé estar de cercar-lo igualment al diccionari...

(2) Una paraula que he après avui gràcies, precisament, a la novel·la d'Oller.