31 d’octubre 2008

Qüestió de definir les prioritats

Hi ha mesos en què estic especialment satisfet d'aquest blog. Quan em permeto més temps lliure i l'inverteixo millor, tinc més coses a dir i sé dir-les més bé. No obstant, també m'agrada aquest blog quan succeeix el contrari —com ara—, perquè me'l miro, fullejo l'arxiu, rellegeixo i trobo escrits que m'agraden. Fàcilment hi trobo patrons, concentracions i, és clar, recordant les motivacions que em dugueren a escriure'ls m'és senzill reconèixer-los, interpretar-los de nou. Hi ha també segments —branques, diria— que sense posts particularment nefastos em produeixen certa insatisfacció. No tant pel que diuen o per com ho diuen (sovint aquí la forma és més important que el fons) sinó per les circumstàncies en què han brotat. Tanmateix, m'agrada que sigui així. M'és útil.

Aquestes setmanes mateix, dedico força hores diàries a tasques diverses que jo mateix he decidit fer i que m'adono que no em satisfan del tot. No estic escrivint una queixa, em dic que m'he d'aturar un moment perquè, com diu el títol, és qüestió de definir les prioritats. Encara sóc jo qui controla el meu temps.

26 d’octubre 2008

Diumenge


Torno cap a casa escoltant aquesta cançó al cotxe i em perdo divagant entre desitjos, fins i tot entre possibilitats. Caminades, viatges, altres formes de guanyar-se la vida. Captures d'imatges, de sons, estudis; opcions, tries... L'encertes? Sempre l'encertes. Einmal ist keinmal. Un cop és mai.

20 d’octubre 2008

Ideologia política

No sóc de cap ideologia política en concret, però m'estimo l'ésser humà i el meu país; per tant penso que tots els éssers humans i tots els països del món es mereixen llibertat i una oportunitat per poder créixer.

Efrem Gordillo i Pla (a la seva descripció del perfil)

04 d’octubre 2008

Jo vull ser tècnic d'Apple!

La mare que em va parir! Avui he anat a recollir el meu (Ll)imac G5 al servei tècnic d'Apple a Manresa. Resulta que fa uns mesos se'm va espatllar la font d'alimentació de l'aparatu, i un cop obert (que ja em va costar prou) vaig veure que es necessitava una clau especiala per descollar-la. «Toca't els ous!», vaig pensar. Finalment, com que el meu portàtil amb Debian va que s'estrella, el G5 es va passar un bon grapat de mesos dormint. Fins fa tres setmanes que és el que han trigat a tornar-me'l— que vaig dur-lo al servei tècnic. A la fulla de reparació hi posava: «imac G5 17" 1,8Ghz No s'engega.» Tres o quatre dies després em van trucar per dir-me que s'hauria de canviar la font... i que l'enviaven a Barcelona! Collons els manresans, som prou bons per vendre macs però no per canviar fonts d'alimentació! En resum,

Font d'alimentació: 1 × 52€ = 52€
Desplaçaments: 2 × 12€ = 24€
Mà d'obra: 1h × 75€ = 75€
16% d'IVA: 24,16€

Total: 175,16€

Del transport ja no en dic res perquè m'avergonyeix com a manresà, però... 75€ l'hora per canviar una puta font? i encara més... una hora per canviar una puta font? Si no es triga ni deu minuts!

El final de la història? Ma mare ha pagat la reparació i l'hi he regalat l'ordinador, perquè miri el seu gmail i escolti l'Elvis Presley i els Beatles al Last.fm