20 de novembre 2007

D'aquí cap allà...

Diumenge, cap a la una de la nit, vaig acabar el text sobre el Modernisme i l'«Auca del senyor Esteve» i el vaig entregar una mica més tard del compte (!). Em vaig proposar de no deixar la feina de la UOC per al darrer dia i fins ara me n'havia anat sortint...

No és pas que no m'agradés aquesta lectura, al contrari! Vaig llegir la versió teatral de l'auca farà un parell o tres de setmanes, amb temps suficient per a preparar el treball posterior; però el cap de setmana passat —talòs de mi— vaig adonar-me que havíem de llegir la novel·la! Per sort meva, a l'Abacus en tenien un exemplar de l'edició del centenari. Dibuixos acolorits inclosos! (Algú m'hauria d'explicar un dia perquè m'agraden tant aquesta mena de dibuixos... em recorden les típiques rajoles dels oficis, que també m'agraden molt, és clar!)

Com diríem avui, tot un crack aquest Rosiñol... El cas és que aquesta setmana abandonem el Modernisme i ens endinsem al Noucentisme i l'Avantguarda. I al tractament literari de la poesia. En tinc moltes ganes, la veritat. D'un temps ençà m'han passat tot de coses (com era? neveres, pals de fregar, rentadores... coses que passen!) que m'han apropat més a la poesia i m'interessa força veure com la tractarem a la UOC. (Segurament no serà tan divertit com sentir-te recitar Tot l'enyor de demà en un pati de Vic ple de mentes, farigoles i espígols; però també hi aprendré.)

Per ara, un parell de llibres de poesia: «Auques i Ventalls», de Carner i l'«Irradiador del port i les gavines» de Salvat-Papasseit. La música dels Ix!, el carrer de Les Piques, el MySpace(1), aquest cap ple d'afers i el desordre del blog i el desordre del post. I aquí queda.

***

(1) Em continuo preguntant com pot ésser tan utilitzat amb aquella interfície nefasta!

19 de novembre 2007

Capsigranys sobre una roda

Ja tinc monocicle i males influències! Visca!

16 de novembre 2007

Gamma

El miro i hi trobo a faltar blaus. A voltes, de blaus, en sobren i el que hi manquen són roigs i violetes, indis i liles. Hi manquen indis, hi sobren blaus... no pot ser. Grisos! Blancs i negres! Els grisos i els blancs i els negres aporten el toc just de sobrietat —d'aquella— i aleshores els altres colors resplendeixen amb intensitat. La intensitat és molt important! D'allò més important...

08 de novembre 2007

Tot és cert i res ho és

No sé qui sóc: sóc jo i sóc aquest altre. Sóc també aquell i ningú. Fórem formigues, tinguérem un fill que nomia Ausiàs que ens delia en recitar-nos l'enèrgica ambrosia...

Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plena de seny, si el cor me cartejàveu,
trobàreu clar que us amaré sens fi.

Que s'aturi el món per deixar-me entendre les contradiccions, que es trenqui el mirall per veure'n els bocins sense enganys; no deixeu de clamar —si us plau— que vull escoltar-vos calm a tots, d'un en un.

Serena si pot
ésser passió.

Serena
si pot ésser
passió.

Esclat violent d'aquest plor de tot! On ets? T'amagues? Vine amb els teus ulls vermells, molls. T'amagues?