07 de novembre 2008

Amunt!

Doncs sí, de mica en mica el Baobab de les Paraules va creixent. Viu a Níger, un dels països més pobres del món i ahir va fer sis mesos. Segons el dibuix, sembla que ja ha abandonat el test. A la il·lustració el podeu veure amb els seus veïns. Ell és el més rabassut i els veïns són una acàcia d'un any i nou mesos, una altra que està a punt de fer un any i un de petitó que no sé de quina espècie és...

El Joc de la Vida

Fa anys que vaig descobrir l'existència del Joc de la Vida: un joc de zero jugadors que gira entorn d'unes curioses cèl·lules que viuen o moren en estranyes circumstàncies... La veritat és que sempre l'havia vist entre els jocs incorporats al GNU/Linux i alguna vegada m'hi havia entretingut una estona, però mai l'havia acabat d'entendre, no hi havia aprofundit, ni m'havia cridat especialment l'atenció.

Tanmateix, ahir a Microsiervos van enllaçar un joc (per un jugador) basat en el Joc de la Vida i no sé si per l'addicció que produeix la música o per quin estrany motiu, vaig començar a jugar-hi, a superar els primers nivells trivials, a descobrir patrons que es repetien...

Les bases del Joc de la Vida les creà el matemàtic britànic John Conway l'any 1970 i són, aparentment, prou senzilles:
  • El tauler de joc és una quadricula infinita. Per tant, una casella qualsevol té 8 veïnes.
  • Una casella pot estar despoblada (buida) o habitada per una cèl·lula (plena).
  • Qualsevol cèl·lula amb menys de dues veïnes mor (per innanició).
  • Qualsevol cèl·lula amb més de tres veïnes mor (per sobrepoblació).
  • Qualsevol cèl·lula amb dues o tres veïnes sobreviu intacta a la propera generació.
  • En qualsevol casella buida amb —exactament— tres cèl·lules veïnes, hi neix una cèl·lula nova.
Donat qualsevol patró de vida, s'apliquen aquestes normes fins a l'infinit i s'observa què passa... Dit així, no sona gaire apassionant, però resulta realment curiós observar l'evolució de les cèl·lules al llarg de les generacions.

Hi ha patrons de cèl·lules que es mantenen amb vida perpètuament: alguns d'aquests són estàtics (com el boat), d'altres es belluguen creant figures que es repeteixen periòdicament cada p generacions (com el toad), d'altres es desplacen en línia recta fins a l'infinit (com el glider)...


i alguns s'extingeixen de seguida o al cap de moltes generacions. Si creem qualsevol patró de vida aleatori, el més probable és que després d'una fase inicial (que pot durar centenars o milers de generacions) amb força activitat s'acabi extingint o estabilitzant (població constant). Hi ha patrons amb comportaments ben curiosos, com l'acorn que després d'un esclat de vida s'estabilitza al cap de 5206 generacions!


Conway es va preguntar de seguida si era possible trobar un patró que s'expandís per l'univers de forma infinita i va oferir un premi a qui el trobés. Uns investigadors del MIT liderats per Bill Gosper van demostrar que sí que existeixen patrons amb aquestes propietats i en van trobar un: el Gosper's glider gun.


El que trobo més fascinant és que aquest glider gun (el de Gosper no és pas l'únic que es coneix avui dia) prové d'un patró inicial diferent que s'estabilitza d'aquesta manera i creix eternament (penseu que els gliders que veiem fugir per la part de sota, continuen el seu camí inesgotablement fins a l'infinit). Podeu provar-lo on-line a John Conway's Game of Life.

Els paral·lelismes amb la vida que coneixem són tan evidents com soprenents, però tampoc ens aclareixen com %&$@#! va començar? Al Joc de la Vida, nosaltres som Déu.

04 de novembre 2008

Ilha das flores