29 de gener 2007

Capgirar el mitjó

Suposo que és inevitable, tal com van les coses, que una persona que viatgi diàriament amb els trens de la RENFE pensi, algun dia, que ja n'hi ha prou d'aquest color i que cal renegar una mica amb la sana intenció de desfogar-se. D'anècdotes variades en trobaríem tantes com de soferts viatgers i sembla que la brillant solució a la tan denunciada manca d'inversions que se'ls ha ocorregut als cervells pensants de la companyia és omplir les estacions i els trens de gent que es passa vuit hores palplantada amb una "i"(1) a la solapa. Les taquilles continuen tancades —és clar!—, no fos cas que algú que no vulgui, no sàpiga o no pugui(2) comprar el bitllet a les màquines expenedores pugui adquirir-lo de la manera tradicional; impensable en una companyia tan moderna!

Sigui com vulgui(-n), avui s'ha donat una situació tan còmica que no he pogut resistir la temptació de treure el portàtil a dins mateix del tren per escriure aquest post. Em trobava a l'andana 1 de B. Arc de Triomf esperant el tren de Manresa i constantment anaven sonant avisos que informaven puntualment (ho sento, no me n'he pogut estar) del retard dels trens de les línies 1, 4 i 7. Deixant de banda la patètica sintaxis(3) de la persona que havia enregistrat els missatges (en comptes d'això també podríem dir que era coherent amb l'ortografia dels cartells informatius), el personal de RENFE no ha sabut veure que d'un retard de 25 minuts en un tren que passa —aproximadament— cada mitja hora se'n podia treure molt més suc! Jo mateix, agafant un tren que circulava amb demora, he arribat deu minuts abans a Manresa del que ho faig habitualment! I és que de vegades cal saber capgirar el mitjó!


***

(1) "i" d'informació, no d'inútil.
(2) Els cecs, sense anar més lluny
(3) Atenció! Atenció! Els informem que el tren amb destinació X, aquest tren circula amb una demora de 25 minuts...

22 de gener 2007

Caminants

Un mantell de plata li cobria l'ànima i així, resplendent, se'ns mostrava a l'alba. Dessota múltiples embolcalls, observàvem, embadalits; amatent ens impactava i nosaltres no gosàvem ni cercar recer. Foren dies difícils, encara per esperits transparents; però qui en volgué aprendre, com sempre, ho féu.

21 de gener 2007

Subtilesa



És tan gran el poder de les paraules i tan intens escoltar, que de seguida saps quan tens davant algú veritablement especial. Els ulls, les mirades, els somriures, els gestos amb una expressivitat que destil·la sentit de l'humor.

Fa anys feien un estúpid anunci de cosmètics per la televisió del qual, malgrat tot, em va quedar gravada una frase: La intel·ligència és sexy. No puc estar-hi més d'acord.

19 de gener 2007

Som-hi doncs!

Tinc son però continuo parlant i arriba el divendres, el 19, esperat. No se m'escapa el tren però ens queden cinc minuts; i el cel és roig cada matí i Murphy continua al peu del canó.

—Una mitjana!

13 de gener 2007

El valor dels regals

L'escriptura com a artesania. Donar temps al paper perquè assumeixi la tinta i observar, meravellat, com aquell traç perd el volum mentre la textura del paper es fa seves les paraules. Fruir mentrestant de la tria de cada mot i construir, de mica en mica, les frases; redescobrir la cal·lígrafia i aprendre una tècnica que ningú t'ha ensenyat. La teva ment vola pels segles...

Només hi ha una cosa tan meravellosa com rebre un regal sincer, i és fer-lo. Suposo que per això no m'agraden les festes de nadal, en què veus gent que ho passa malament comprant regals per compromís, per a persones a qui no volen regalar res. Suposo que per això encara no he anat a buscar alguns regals de nadal. No hi aniré...

07 de gener 2007

Les filosofies de vida

Tafanejant diversos blogs —com faig molt sovint— m'he trobat amb aquest post de na Déjà Vie. M'he fixat especialment en aquesta frase: "Suelo ir a playas nudistas en verano y durante un tiempo creí en las parejas abiertas", i més concretament en la primera part.

Jo m'havia banyat diverses vegades en rius, pantans, llacs, gorgs i també al mar tal com ma mare em va parir (tot i que d'ençà d'aquell dia, i obviant que també he crescut una mica, la col·lecció de cicatrius que vaig començar amb el melic s'ha anat ampliant) però fins aquest estiu no havia anat mai a una platja nudista. Resulta, emperò, que durant un terç del 2006 vaig viure a l'illa dels cinc fars, l'illa de les pedres i el vent, l'illa de... Menorca, vaja.

Una de les
(moltes) coses que em va agradar d'aquesta illa és que a totes les seves platges i cales (i en quatre mesos vaig tenir temps i ganes de visitar-ne moltes) hi trobes, indistintament, persones que utilitzen banyador i persones que no n'utilitzen. Desconec, encara ara, quina és la legislació de les Illes Balears pel que fa al nudisme a les seves platges; però —sincerament— tampoc m'importa, perquè sembla que a Menorca totes(1) les platges són —i no són— nudistes i no vaig veure que això generés cap mena de problema a ningú.

Una altra de les (moltes) coses que em va agradar de Menorca fou, precisament, que en quatre mesos anant gairebé cada dia a la platja no vaig utilitzar mai el banyador. Em va agradar tant aquella llibertat que més d'un cop, ara que ja som a sa península, he comentat que se'm faria molt rar haver d'utilitzar banyador per anar a la platja. Per curiositat, doncs, he fet una cosa que mai abans se m'hauria acudit que algun dia faria: cercar quantes i quines platges nudistes hi ha a Catalunya; i, amb tot plegat, he anat a parar a la pàgina web del CCN (Club Català de Naturisme).

No descobriré ara que l'ésser humà és capaç de fundar els clubs més inimaginables, però no deixa de resultar-me curiós que calgui fer un club per anar nu. He llegit articles i definicions interessants i amb les que estic d'acord i d'altres que m'han semblat, senzillament, bestieses o exageracions. Dir, per exemple, que "El naturisme és una filosofia socialment constructiva" o que "El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient"; està molt bé però em porta a pensar que potser el naturisme hauria de ser, precisament, allò que cadascú vol que sigui, sense imposicions de cap mena.

En qualsevol cas, i suposo que aquest era el veritable objectiu del post, reconec que em treu de polleguera el concepte de filosofia de vida. Les persones tenim opinions, punts de vista, desitjos, creences, somnis, voluntat, preferències, criteris, idees, moral, judici i prejudicis, prioritats... i en conseqüència podem prendre moltes decisions sobre la nostra manera de viure; però dir que aquestes constitueixen una filosofia de vida em sembla, simplement, una mala utilització del llenguatge.

***

(1)
Exceptuant-ne potser algunes que pertanyen a les urbanitzacions que hi ha en què, diuen, el nudisme està prohibit explícitament.

Mossegar-se la llengua

Considero una virtut no voler mossegar-se la llengua. Considero una virtut poder mossegar-se la llengua.

05 de gener 2007

Per la llibertat d'expressió

04 de gener 2007

Caçadors de paraules

Ja era hora que els dilluns a la nit a TV3 deixessin de caçar bolets! A partir d'aquesta setmana caçaran paraules. Caçadors de paraules serà un programa presentat per en Roger de Gràcia que, al voltant d'un àmbit concret cada setmana (en el primer capítol: els esports), explorarà els territoris de parla catalana a la recerca de mots curiosos, significats propis d'alguna contrada, pronunciacions diverses, etc. però sempre tenint en compte que, com diu la web del programa, no serà un programa per aprendre català. No dóna lliçons, no és ni didàctic ni acadèmic; ni renya ni dóna consells, sinó que busca complicitats...

Com que em considero més verbívor que boletaire estic content amb el canvi. Ara faltarà veure si el programa val la pena...

03 de gener 2007

Quant a El jovent

Aprofito el comentari d'en Guillem al post anterior per parlar una mica de l'article:

Guillem, estic d'acord amb el que dius. Jo tampoc no crec que hagi disminuït o augmentat el percentatge de genis de qualsevol disciplina que neixen en un segle. Amb la quantitat de gent que neix al món és segur que les estadístiques es mantenen força constants. El que si que canvia segons l'època són les condicions que fan que un geni pugui desenvolupar-se com a tal i, en conseqüència, que sigui reconegut per la Història o, com dius tu, els interessos de la societat (potser hauríem de dir "del mercat") que provoquen la tendència a que la major part de les ments privilegiades es dediquin, avui dia, a la ciència i/o la tècnica.

Dit d'una altra manera, com que no crec que al segle XVIII hi hagués un violí i un piano a cada casa, si els pares de Mozart es van adonar que el seu fill era un geni de la música probablement és perquè tenien una posició econòmica que facilitava que el petit Mozart estigués en contacte directe amb aquest art i els instruments i perquè a l'Austria del segle XVIII la música que avui dia anomenem clàssica tenia un gran prestigi.

En qualsevol cas el que més em va cridar l'atenció de l'article és aquesta crítica —segons el meu parer, molt ben feta— a la societat idiotitzada i simplificada en què vivim i cap a la que tendim, on tot s'ha de mirar en clau d'eficiència i rendiment, i la població es divideix en estereotips interessats en un producte concret que algú els vol vendre. Si el nostre sistema educatiu tracta els nens i nenes com si fossin estúpids, els converteix en estúpids; no en tinc cap dubte.

El jovent

He trigat, però avui l'he trobat i ja que vaig dir que ho faria, l'enllaço: L'article de Ferran Sáez, per si és de l'interès d'algun lector despistat.