Les filosofies de vida

Tafanejant diversos blogs —com faig molt sovint— m'he trobat amb aquest post de na Déjà Vie. M'he fixat especialment en aquesta frase: "Suelo ir a playas nudistas en verano y durante un tiempo creí en las parejas abiertas", i més concretament en la primera part.

Jo m'havia banyat diverses vegades en rius, pantans, llacs, gorgs i també al mar tal com ma mare em va parir (tot i que d'ençà d'aquell dia, i obviant que també he crescut una mica, la col·lecció de cicatrius que vaig començar amb el melic s'ha anat ampliant) però fins aquest estiu no havia anat mai a una platja nudista. Resulta, emperò, que durant un terç del 2006 vaig viure a l'illa dels cinc fars, l'illa de les pedres i el vent, l'illa de... Menorca, vaja.

Una de les (moltes) coses que em va agradar d'aquesta illa és que a totes les seves platges i cales (i en quatre mesos vaig tenir temps i ganes de visitar-ne moltes) hi trobes, indistintament, persones que utilitzen banyador i persones que no n'utilitzen. Desconec, encara ara, quina és la legislació de les Illes Balears pel que fa al nudisme a les seves platges; però —sincerament— tampoc m'importa, perquè sembla que a Menorca totes(1) les platges són —i no són— nudistes i no vaig veure que això generés cap mena de problema a ningú.

Una altra de les (moltes) coses que em va agradar de Menorca fou, precisament, que en quatre mesos anant gairebé cada dia a la platja no vaig utilitzar mai el banyador. Em va agradar tant aquella llibertat que més d'un cop, ara que ja som a sa península, he comentat que se'm faria molt rar haver d'utilitzar banyador per anar a la platja. Per curiositat, doncs, he fet una cosa que mai abans se m'hauria acudit que algun dia faria: cercar quantes i quines platges nudistes hi ha a Catalunya; i, amb tot plegat, he anat a parar a la pàgina web del CCN (Club Català de Naturisme).

No descobriré ara que l'ésser humà és capaç de fundar els clubs més inimaginables, però no deixa de resultar-me curiós que calgui fer un club per anar nu. He llegit articles i definicions interessants i amb les que estic d'acord i d'altres que m'han semblat, senzillament, bestieses o exageracions. Dir, per exemple, que "El naturisme és una filosofia socialment constructiva" o que "El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient"; està molt bé però em porta a pensar que potser el naturisme hauria de ser, precisament, allò que cadascú vol que sigui, sense imposicions de cap mena.

En qualsevol cas, i suposo que aquest era el veritable objectiu del post, reconec que em treu de polleguera el concepte de filosofia de vida. Les persones tenim opinions, punts de vista, desitjos, creences, somnis, voluntat, preferències, criteris, idees, moral, judici i prejudicis, prioritats... i en conseqüència podem prendre moltes decisions sobre la nostra manera de viure; però dir que aquestes constitueixen una filosofia de vida em sembla, simplement, una mala utilització del llenguatge.

***

(1) Exceptuant-ne potser algunes que pertanyen a les urbanitzacions que hi ha en què, diuen, el nudisme està prohibit explícitament.