Quant a El jovent

Aprofito el comentari d'en Guillem al post anterior per parlar una mica de l'article:

Guillem, estic d'acord amb el que dius. Jo tampoc no crec que hagi disminuït o augmentat el percentatge de genis de qualsevol disciplina que neixen en un segle. Amb la quantitat de gent que neix al món és segur que les estadístiques es mantenen força constants. El que si que canvia segons l'època són les condicions que fan que un geni pugui desenvolupar-se com a tal i, en conseqüència, que sigui reconegut per la Història o, com dius tu, els interessos de la societat (potser hauríem de dir "del mercat") que provoquen la tendència a que la major part de les ments privilegiades es dediquin, avui dia, a la ciència i/o la tècnica.

Dit d'una altra manera, com que no crec que al segle XVIII hi hagués un violí i un piano a cada casa, si els pares de Mozart es van adonar que el seu fill era un geni de la música probablement és perquè tenien una posició econòmica que facilitava que el petit Mozart estigués en contacte directe amb aquest art i els instruments i perquè a l'Austria del segle XVIII la música que avui dia anomenem clàssica tenia un gran prestigi.

En qualsevol cas el que més em va cridar l'atenció de l'article és aquesta crítica —segons el meu parer, molt ben feta— a la societat idiotitzada i simplificada en què vivim i cap a la que tendim, on tot s'ha de mirar en clau d'eficiència i rendiment, i la població es divideix en estereotips interessats en un producte concret que algú els vol vendre. Si el nostre sistema educatiu tracta els nens i nenes com si fossin estúpids, els converteix en estúpids; no en tinc cap dubte.