Capgirar el mitjó

Suposo que és inevitable, tal com van les coses, que una persona que viatgi diàriament amb els trens de la RENFE pensi, algun dia, que ja n'hi ha prou d'aquest color i que cal renegar una mica amb la sana intenció de desfogar-se. D'anècdotes variades en trobaríem tantes com de soferts viatgers i sembla que la brillant solució a la tan denunciada manca d'inversions que se'ls ha ocorregut als cervells pensants de la companyia és omplir les estacions i els trens de gent que es passa vuit hores palplantada amb una "i"(1) a la solapa. Les taquilles continuen tancades —és clar!—, no fos cas que algú que no vulgui, no sàpiga o no pugui(2) comprar el bitllet a les màquines expenedores pugui adquirir-lo de la manera tradicional; impensable en una companyia tan moderna!

Sigui com vulgui(-n), avui s'ha donat una situació tan còmica que no he pogut resistir la temptació de treure el portàtil a dins mateix del tren per escriure aquest post. Em trobava a l'andana 1 de B. Arc de Triomf esperant el tren de Manresa i constantment anaven sonant avisos que informaven puntualment (ho sento, no me n'he pogut estar) del retard dels trens de les línies 1, 4 i 7. Deixant de banda la patètica sintaxis(3) de la persona que havia enregistrat els missatges (en comptes d'això també podríem dir que era coherent amb l'ortografia dels cartells informatius), el personal de RENFE no ha sabut veure que d'un retard de 25 minuts en un tren que passa —aproximadament— cada mitja hora se'n podia treure molt més suc! Jo mateix, agafant un tren que circulava amb demora, he arribat deu minuts abans a Manresa del que ho faig habitualment! I és que de vegades cal saber capgirar el mitjó!


***

(1) "i" d'informació, no d'inútil.
(2) Els cecs, sense anar més lluny
(3) Atenció! Atenció! Els informem que el tren amb destinació X, aquest tren circula amb una demora de 25 minuts...