L'esmolet

L'avi diu que els dies com avui, de fort vent, surt i vaga a pas lent, empenyent el carretó amb la mola esperant la gent que s'acosta cercant un nou tall per ganivets i eines. I a mi m'espanta i no entenc aquest misteri. Si no fos per la melodia infernal que refila el seu xiulet: l'agut que omple totes les raconades del barri; pensaria que l'avi m'entabana. Per què tan de secret? No poden els ganivets afilar-se brillant el sol, sense amagar-se? No he vist mai i temo l'esmolet que només surt del seu antre quan el cel amenaça amb tempesta i el vent udola còmplice, que juga i porta la música sinistra advertint als nens que no gosin treure el cap al balcó per espiar-lo... I la gent que també s'amaga? Qui són aquests que no tenen por d'abandonar el caliu de les seves xemeneies, que surten amb les dalles i grossos matxets? Bo i desvergonyits qui sap de què fan conxorxa...