27 d’agost 2007

És la guerra!

Enfollida pel drum'n'bass de DJ Merey però cansada ja de tantes hores de ball, la plaça comença a despertar i a prendre consciència. La dansa es suavitza, s'obren els ulls i es reactiven els sentits: és important fixar-se en els moviments de l'enemic. Durant cinc dies els qui han treballat darrera les barres han sacrificat part de la seva diversió en favor de la festa; però això s'ha acabat! S'acosta el moment en què els papers es capgiren... Comença la guerra, l'apoteosi final, el tot s'hi val!

Tothom coneix l'estratègia. Primer les armes de llarg abast: les ampolles de dos litres de refresc. S'obren de bat a bat les neveres i es reparteixen els projectils. Ja es veuen nombroses persones a la plaça amb el got de cervesa a una mà i el bòtil de llimonada a l'altra. Dissimulen.

Ningú sap ben bé en quin moment es dóna per començada la batalla però, de cop i volta, ens trobem atacant la barraca més propera. Vola la cervesa i el got (bo d'ajut!) al darrera, salten els taps de les ampolles, es sacsegen aquestes a consciència i... desenes de rajos d'escuma taronja o groga, ensucrats, enganxosos i freds (almenys...) cauen sobre les posicions enemigues! El contraatac no es fa esperar. Primeres corredisses i intents vans d'esquivar la remullada. Aleshores, uns segons de treva: quan dos dels bàndols ja van ben xops és moment de fer front comú contra els qui encara van secs. Som-hi!

Ben aviat la batalla pren un altre caire, es desfà l'organització i els contraatacs es tornen personals. Si tu em mulles, jo t'empaitaré per tota la plaça! Escassegen les ampolles senceres però el surtidor d'aigua de la plaça raja a dojo. Es formen cues per omplir gots i ampolles (blancs fàcils!) i entren en joc noves armes de menys abast però major capacitat. Les més temudes: les garrafes de ratafia! Però... un moment! Impermeables? Galledes!? D'on surten tants cubells plens de cervesa!? No, no, no!! Xoooof!!

L'espectacle és desolador, però molt divertit! Mig centenar de persones es persegueixen mentre, atònits, els espectadors s'ho miren i intenten —amb sort diversa— no rebre una bona remullada. Ja se sap: danys colaterals! Les barres esbardellades són per terra, xopes de cervesa i altres beuratges; les pancartes arrencades, les neveres buides, saquejades! El terra rellisca i sovintegen les cleques. La gent riu d'aquell pobre xicot que ha patinat mentre la noia de la galleda l'empaitava. Apa, té! Deu litres d'aigua al damunt! —De debò et pensaves que tindria pietat perquè hagis caigut? I ara aixeca't i torna-t'hi!

Visca la Festa Major Alternativa de Manresa!

3 comentaris:

Lluís Martí ha dit...

Si totes les guerres fossin així, oi?
La qüestió és divertir-se, que són dos dies i ja és mitjanit.

Anònim ha dit...

visca la festa major alternativa de Manresa! (i la no alternativa també! i visca la Mitjanit! i visca la son que tinc!)

Llengot ha dit...

Ja pots ben dir-ho Intratable... allí les víctimes ho eren del riure i, com a molt, potser l'endemà, d'un refredat!


I visca el Correfoc!!!