13 de març 2008

El venedor de fum

De foc apaivagat que guardo,
d'oreig suau, pentinador;
rellotges que fugen dellà la inquietud
i queden.

Cullo, espero, ofereixo...
(amb l'esperança de no ser desemmascarat)

1 comentari:

Guillem ha dit...

M'ha agradat molt. Crec que prefereixo la poesia lleguera, així, que sembli que no pugui dir res de tan poques paraules que s'alimenta: com un segon de brisa a l'Agost.