29 de maig 2008

Temps d'espardenyes


Enguany, tot i el raig de cada dia que toca —i cau— al maig, ha començat aviat la sensació d'estiu.

Un dels majors atractius de la feina que faig per guanyar-me les garrofes és que quan comença a fer bon temps cau en picat. De mitja tardor a ple hivern treballo més hores al dia de les que voldria i, més empipador, dedico força hores a fer kilòmetres en cotxe. No me'n queixo (bé, a vegades sí) perquè sé que a partir de l'abril, molt probablement, començaré a tenir dies lliures entre setmana i rara vegada hauré de treballar matí i tarda. Per fer una mica d'enveja diré que fa tres setmanes que només treballo les tardes de dilluns a dimecres. Definitivament, encara que els hiverns siguin durs, no em puc queixar.

Tant és així, que aquest any em prendré més dies de vacances dels que em pertoquen (sense cobrar-les, això sí!) i ja he començat a pensar què faré. D'entrada una cosa és segura (1): el dia 16 de juliol a la nit carregaré la tartana roja a l'Isla de Botafoc (o algun altre ferro similar) i marxarem una setmana a Menorca! Dilluns a la nit baixava de Puigcerdà absolutament immers en aquest proper retrobament amb tants llocs estimats i algunes persones molt apreciades.

I després començaran unes altres vacances. Aniré a caminar, com l'any passat, i ja tinc algun projecte en ment...


***
(1) Tan segura com segur pot ésser tot en aquesta vida, és clar.

2 comentaris:

Frannia ha dit...

T'he descobert gràcies a "La Catosfera Literària". M'agrada el que dius i com ho dius.

Llengot ha dit...

Gràcies Frannia! Vine sempre que vulguis.