28 d’agost 2006
Veles e vents. Poc peix dos.
No m'agrada cercar explicacions o pretendre quimeres de les casualitats. El més sorprenent de les casualitats és que ens n'adonem. Són casualitats perquè les detectem, no perquè succeeixin; però qui sap quants detalls se'ns escapen durant el dia susceptibles d'arrencar-nos aquesta sensació de sorpresa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada