30 d’agost 2006

La gent no es vol entendre.

"Ahmadineyad reta a Bush a un debate en televisión".

Les pàgines de política(1) nacional dels diaris són, dia a dia, patètiques, buides i previsibles (i sigui quin sigui l'àmbit que el lector consideri "nacional", em reafirmo). La política internacional és, la majoria de vegades, igualment absurda; però com a mínim hi ha personatges (Chávez, Morales, Ahmadineyad, etc.) que, situats un pèl a les afores de l'escaquer occidental, de tant en tant donen alguna sorpresa.

Si obviem que una persona (o col·lectiu) hauria de proposar un debat a una altra i no pas reptar una persona a un debat; està clar que la idea deixa el president iraní en un pla moral per damunt del que pugui tenir Bush (?) i, de fet, la nostra societat occidental-civilitzada. Sobretot si tenim present que en un debat televisiu d'aquest àmbit no hi hauria la censura (indirecta, si volem, en forma d'interessos comuns; però censura al capdavall) de la qual rara vegada podem escapar.

Sigui com vulgui perquè té poca trascendència pràctica. L'esperada i evident —i vergonyosa— resposta de l'Administració dels EEUU no s'ha fet esperar: No es más que un intento de distraer de las legítimas inquietudes que tiene no sólo EEUU sino toda la comunidad internacional ante el comportamiento de Iran, el apoyo del terrorismo y la voluntad de lograr la capacidad de producir armas nucleares. I es queden tan amples! D'acord, les inquietuts poden ser legítimes (tot i que a mi les armes nuclears em fan la mateixa por en mans iranianes que nordamericanes) però, precisament per això, per què no es pot parlar de l'ordre mundial i de la forma de reduir les tensions internacionals si resulta que, a més a més, són ells (els incivilitats, els retrògrads, els antidemòcrates, els terroristes!) que ens ho proposen? De què tenim por?, si som nosaltres els qui tenim la Raó, els arguments, el pes de la democràcia!

Si ens submergim de ple en el maniquisme imperant al nostre món (gairebé m'atreveixo a dir, genèricament, al món) resulta obvi que un nou ordre mundial basat en les tesis de l'altre eix (l'eix del mal!) no promet un futur esperançador; però si ja no ho és el que tenim hi ha poca cosa a perdre. En canvi si que hi ha molt en joc: remenem una mica les aigües, que fa temps que fan pudor de podrit!

***

(1) Si és que és Política això que fan els "polítics" i de què parlen els mitjans de comunicació.

1 comentari:

Maduixeta ha dit...

Oleee, Llengot!
Tenia la sensació d'estar llegint el millor columnista del millor diari d'àmbit nacional!
Totalment d'acord amb la forma i el contingut de les teves paraules.
Dubto que sigui aquesta la democràcia que van "idear" els grecs en el seu dia, i de la qual es diu que és la "menys dolenta" de totes les ideologies.
Continua així. Em sento orgullosa de com escrius.
Petons. Maduixeta.