La Universitat de la Vida.

Una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva aventura per l'illa de Menorca és una dona alemanya de seixanta-tres anys. Aquesta dona és de nom Uli i té un sentit de l'humor molt per damunt del que estem habituats a trobar-nos. És, sens dubte, una dona sàbia que fa goig d'escoltar. Encadena anècdotes, raonaments i reflexions que, agafats d'un en un poden semblar evidents —sempre que ens haguem parat a pensar una mica en la condició humana— o infantils. Tanmateix, si comparteixes amb ella una estona (i/o unes copes) de seguida t'adones que darrera aquella veu que et parla en castellà, amb un marcat accent alemany però amb una riquesa de lèxic i, sobretot, d'expressions i frases fetes que fóra bo que molts natius tinguéssim; hi ha quelcom de molt profund.

Avui he après que a Alemanya, popularment, dels jocs de paraules mnemotècnics en diuen ponts de burro; expressió francament encertada que, per desgràcia, ara ja sóc incapaç de pronunciar —i més encara d'escriure— en alemany.

Repassant alguns episodis de la seva vida, na Uli ha fet una encertada reflexió sobre l'educació i els prejudicis. Segons em deia, com més coneixements adquirim, més prejudicis tenim vers les persones i les situacions. Jo, massa ràpid, pensant en un primer moment en la negativitat que otorguem al mot prejudici i, contrariament, com n'és de valuós l'afany per aprendre i saber; he deixat anar un irreflexiu "Vols dir?". El raonament, ara que el relativisme està en boca de tothom per la "famosa" encíclica del Papa Benet XVI, no era sinó un toc d'alerta o de crítica als nostres sistemes educatius basats sempre en sistemes i models. És, en part, lògic que sigui així (principalment perquè no sabem fer-ho millor) però hem de tenir sempre present que els sistemes acadèmics són rígids i tendeixen a la categorització de la realitat; i que aquesta —i les nostres relacions— sempre són flexibles, molt sovint irracionals, i no deterministes. Per això és tan important, deia ella, el coneixement acadèmic com l'experiència que ens dóna "passar-les putes" a la vida. Podem pensar que una dona de la seva edat que parla amb fluïdesa alemany, castellà, anglès i francès i que declara sense embuts que ha après aquests idiomes en la cama; sap el que es diu quan es tracta, precisament, d'aquesta Universitat de la Vida.