28 de setembre 2006

Amolleu les amarres!

Acomiadar-se de les persones amb qui has compartit els darrers mesos de la teva vida té un sentit clar; encara que potser algunes d'aquestes no les veuràs mai més, precisament el comiat forma part de la relació, així com la mort forma part de la Vida. Revisitar els indrets que més t'agraden amb la pretensió de fer-ne una fotografia mental amb independència dels fets viscuts allí, té per al record els seus riscos; però no sé si té sentit. La llum ho és (gairebé) tot. Les impureses també són.

Estirat a la sorra més fina i blanca de Menorca rebo la trucada esperada. Sóc lliure, ara sí. Ja és providencial, deu ser la única platja que té cobertura i jo sense saber-ho!

–Burina al·lot, que se t'ha girat feina...
–Amolleu les amarres!