La Torre de Papel

La Torre de Papel. Café, Bar, Librería, Idiomas. Així s'autopresenta una llibreria de Ciutadella que no dista gaire de ser aquell establiment que somiem que existeix i que tenim l'esperança de trobar en algun bell i remot indret, preferiblement poc transitat. Feia dies que tenia ganes d'anar-hi. L'anterior vegada que ho vaig provar, vaig anar-hi un diumenge i, és clar, la porta estava tancada –es veu que hi ha qui no treballa els diumenges!–. Només entrar, el primer que em crida l'atenció és un grup de sis o set nens i nenes, de diverses edats, repetint les fórmules mnemotècniques de la mestressa del local. "Las personas que en presente llevan are, en pasado llevan were ; y las demás llevan was", els diu una senyora d'uns seixanta anys que els ensenya anglès. Bé, si res més no, el mot Idiomas al cartell de la porta és encertat i el joc de paraules del nom de l'establiment, també. Saludo i començo a fer un primer cop d'ull a totes les lleixes. Aquí hi ha llibres infantils, els d'allí semblen de segona mà… Al terra hi ha capses plenes de llibres; la mestressa es disculpa: "Todavía no hemos tenido tiempo de colocarlo todo después de la feria del libro menorquín". Damunt del taulell que fa a la vegada de barra de bar i de mostrador de la botiga hi ha exemplars, probablement endarrerits, de diverses publicacions de temàtica obrera, sindicalista i "revolucionaria". A la columna que separa l'entradeta de la barra i la resta del local hi ha enganxines en contra del feixisme i el nazisme. Em recorda L'Havana –el bar, és clar– i no només per les enganxines sinó pel tipus de fusta, l'aspecte de desgast de tot plegat…

A darrera una tauleta que presenta uns llibres apartats de la resta (no sé pas amb quin criteri: no són precisament best sellers), hi ha un nen petit que munta un trencaclosques. A mida que m'endinso més en els prestatges em sento una mica decebut. Jo m'esperava trobar els "Grans Clàssics", edicions velles amb les pàgines grogues. Potser esperava trobar el que ja he llegit. Esperava trobar el que conec, és clar. Autors europeus (alemanys, polonesos, txecs, austríacs, etc.) del s.XVIII o XIX. Kafka o Hesse o Kosztolányi. I els trobo, però són minoria. L'Odissea i La Íliada: somric. Esperava trobar Lao Tse, volia comprar el Tao Te Ching; però no hi era (tampoc ho vaig demanar). Veig algunes col·leccions de llibres d'aquests que "regalen" els diaris amb "El País" imprès al llom i clàssics de la "literatura" familiar dels 70: El libro de la Mujer o La Formación Professional en España. Col·leccionisme o palla per omplir? Vés a saber… En un prestatge, a la part superior –intencionadament fora de l'abast de la mainada?– hi ha un conjunt de llibres que parlen de drogues i drogadicció. Veig fulles de marihuana a les portades. Definitivament aquesta senyora em cau bé.

Surto de la botigueta amb el primer volum de les obres completes d'en Pablo Neruda (un totxo de mil tres-centes pàgines per dotze euros amb noranta-cinc) i un llibre de "32 contes que acaben més o menys bé" (Mira, com la meva visita a La Torre de Babel –penso) del genial Pere Calders per tres eurets més. Sort que encara queden llocs com aquest i persones que estimen els llibres i el Saber. Filo-sofia, Capello, això és la Filo-sofia.