01 de maig 2007

Les mànigues del rodamón

De cada batec neix la rosada, quan despunta l'alba, que entela aquest verd tan viu dels camps i dels arbres; i com el plor dels núvols que no és capaç de sadollar la set d'aquesta nostra terra amarga, el rodamón no comprèn els xaragalls, però prou que veu fluir les llàgrimes…

2 comentaris:

Guillem Mercadal ha dit...

Mestre, ara m'has deixat mort. M'ha agradat molt, moltíssim. I Kafka també m'està agradant, és ben curiós el llibre. Ara estic a la cabana.

Llengot ha dit...

Gràcies :)

Doncs jo ara he acabat Toquio Blues i m'ha agradat encara més que Kafka a la platja. Té el seu què el senyor Murakami :P