29 de maig 2007

On est chez nous


I no pinta de colors...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Llengot. Tinc alguna cosa a dir-te:

1) La teva foto és d'un jipisme que clama el cel. Què se suposa que estaves fent? Fa una mica d'ASC, quelosepas.

[1bis) que en Guille ja m'ha ensenyat a posar etiquetes. És dur, però jo també tingut el meu moment mandril].

2) No entenc el darrer post. Si us plau: tradueix a català normal, si és que n'ets capaç.

3) Quan vulguis et faig un curs de cuina de subsistència. Però que m'has preocupada molt.

4) Tu recordes quin era el blog de l'informàtic-mandril de l'altre dia? En Guiem, amb el seu corporativisme, ha tret el link i no li puc fer visita de "cortesia".

Llengot ha dit...

1) Mirava de donar forma a una idea que em passava pel tupí. Però parlant de hippies i colors... com anava allò?

1b) Ah... :)

2) Ho sento, el blog no ofereix servei de visites guiades.

3) Moltes gràcies, ja t'avisaré quan cregui que em pot anar bé.

4) Sí, el recordo. Però tranquil·la, el xicot no ha donat senyals de vida, ni tan sols per insultar-te. Llàstima, oi?


Relaxa't una mica dona, això sembla un "Llir entre cards"...

Anònim ha dit...

1) Com anava el què?
4) Ja ho he vist :-( Com pot quedar-se tan ample???

Estic molt relaxada, Llengot. Ara bé... si em feies un massatge cervical... t'ho agraïria molt.

(I no et passis, que el Sostres és molt lleig, i jo estic molt bona)