26 de desembre 2007

Eterna ment

S'escola la glaçada pels grans finestrals i l'acompanyen mig adormits els sons de nit d'hivern. Música de vida irreal, atzarosa. Plegats em troben entre aquestes quatre parets pàl·lides i ocupen la meva ment, eternament. Eterna ment.

Tímides fulles tremolen
encarcarat brancam
Ocell que no canta
nit acabada
jocs de mots
fred viu
mort

1 comentari:

LLuNa ha dit...

Ei! fa alguns dies que passo per aquí per llegir el que escrius. M'agrada com transmets les coses... perquè me les fas viure amb les teves paraules.

Salut, i fins aviat!