Ten years to save the planet (1)

Arran d'un aparentment seriós estudi de Nicholas Stern ha aparegut la notícia del dia: £3.68 trillion(2): The price of failing to act on climate change. Les reaccions que he sentit als mitjans catalans apunten que potser l'estímul econòmic és el que faltava per tal que els que tenen la paella pel mànec comencin a moure fitxes. El cost que apunta l'estudi és realment alt, però malauradament em penso que si no els ho plantegen en termes del que poden guanyar (i dubto que el que puguin guanyar es compti en dòlars) en intentar canviar la situació, el món occidental seguirà forçant la màquina com fins ara.

La part positiva de tot plegat és que sembla que estem arribant al col·lapse. Portem 200 anys accelerant la màquina i en els propers 10 anys arribarem al punt del no-retorn. En altres paraules: potser ens carregarem la Terra, però almenys tindrem el privilegi de veure-ho en directe. Si més no, això ens diu Al Gore en el seu documental An inconvenient truth.

Tot plegat pot semblar (o ser) excessivament sensacionalista, però el que és evident és que en qüestions mediambientals tampoc anem en la direcció correcta. Aquest món és massa estàtic, massa frívol, massa estúpid; i ja va sent hora que algú ens posi les coses a lloc. Tant per tant que aquest algú sigui l'únic Déu realment superior a nosaltres: la Terra.

Comença la funció!

***

(1) Titular del Guardian, que no del The Sun.
(2) 5.500.000.000.000 €