02 de novembre 2006

El calidoscopi català

Al final es tracta d'això: una qüestió de colors. El dia després de les eleccions tots els partits troben motius d'orgull i alegria en els seus resultats. Les reaccions dels membres de les llistes són totalment impròpies (en aquest sentit estic totalment d'acord amb en Guillem), i no se'n salva ni ERC per més que en Carod-Rovira digués, clar i català, però amb un irònic somriure sota el bigoti: –nosaltres no hem guanyat les eleccions. Impròpies però comprensibles si ens fixem en la ridícula militancia. Massa sovint són encara més patètics els militants que els propis polítics. Les imatges que es veuen a les seus dels partits recorden més la celebració de la victòria d'un equip de futbol que l'assumpció de la responsabilitat dipositada al partit pels ciutadans. No crec que la política, o la governació, sigui qüestió de sentir els colors; sinó més aviat de treballar pel bé comú.

Però si de colors es tracta: pintem! Una de les sorpreses (diuen) és la petita pinzellada dels Ciutadans - Partit de la Ciutadania. A la tertúlia del Bassas els participans es mostraven especialment preocupats per la irrupció d'aquests oportunistes i populistes que, segons sembla, poden distorsionar el debat polític del país. Personalment no simpatitzo, ni mica ni gens, amb les tesis d'aquesta gent; però a priori no veig pas negatiu –tot al contrari– que hi hagi noves veus al Parlament. La política, i la catalana en particular, pateix un descrèdit gens injustificat i la manca de color simbolitzada per una abstenció del 43,23% és un fet significatiu. Hom podria dir-ne preocupant, però trobo encara més preocupant que la única reacció dels polítics sigui dir (i subratllo dir) que "hem de reflexionar". Durant els propers quatre anys ni una referència, com si ho veiés.

Els vots en blanc també han augmentat respecte les anteriors eleccions del 2003 (del 0,91% al 2,03%) i podriem tornar al recursiu debat del significat d'aquests vots. El problema rau, crec, en què el sistema els permet però no els dóna sentit. Jo també vull escons buits per aquests com a mínim.

Després de tant confeti, ara que ja tenim totes les coloraines, toca combinar-les; però jo ho continuo veient molt negre...