28 de novembre 2006
À la belle étoile
─Dormirem en un hotel de mil estrelles! ─Em digué, encomanant-me aquella vitalitat. I jo vaig vessar una llàgrima dolça, curull d'alegria pel que havia après; i una d'amarga, impotent en veure com desapareixia per sempre. Per sempre caminant d'un cim al següent...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
"un hotel de mil estrelles"...
L'última frase d'en Pau a la seva xicota... que maca i certa, oi?
Qui ha dormit al ras, només amb l'esguard dels estels fora el sac, entén com n'arriba a ser de maca aquesta frase tan senzilla.
Maco el record que li has fet, llengot.
Un petó.
Maduixeta
Publica un comentari a l'entrada