Si us plau i gràcies

Imagineu-vos una persona que no diu mai "si us plau" ni "gràcies". Imagineu-vos que és una persona força correcta que, si no ho diu, no és pas per arrogància sinó per una manca d'educació (i no dic per una mala educació, tot i que podria ser el cas) en la manera de relacionar-se amb la gent. Imagineu-vos que, apart de no dir "si us plau", utilitza sempre l'imperatiu per a demanar les coses. "Passa'm un plàtan". No us treuria de pollaguera? Em podrieu dir que la confiança fa fàstic i que no sempre cal ser tan primmirats. El problema no és que no es digui sempre si us plau o gràcies, el problema és quan no es diu mai...