05 de setembre 2008

Gutenberg

—Boas tardes, ¿Como se chama o inventor da imprensa?

El noi, que no parla portuguès, encaixa la mà que li ofereixen i, sorprès, es fa repetir la pregunta dos cops més.

—O livro... Senyala el llibre que sosté el xicot a les mans, del qual tot just començava la lectura de la nota de Joan Sellent, el traductor.—A imprensa... o inventor da imprensa... Gutenberg!

Ara el noi ho comprèn i repeteix les síl·labes del nom «Gutenberg». L'altre, visiblement content, es presenta.

—Gutenberg. O meu nome é Gutenberg! —I dóna a entendre que pel fet de dir-se Gutenberg, s'alegra de trobar algú que llegeix. Li agraden els llibres, diu.

Pren, demanant-lo amb un gest amable, el llibre que llegeix el xicot i se'l mira una bona estona. Gutenberg examina el llibre, i el noi, assegut a la taula de la terrassa de la cafeteria, contempla Gutenberg realment encuriosit. És un brasiler menut, prim i de pell colrada, vesteix una gorra (que es treu per saludar), una samarreta de tirants negra, uns texans llargs i unes bahianas. El llibre, Hamlet, de William Shakespeare, blanc, sense il·lustracions a la portada. Gutenberg diu que és un bon llibre, tot i que el seu rostre —força expressiu tal com ha anat veient el jove— no dóna mostres de reconèixer Shakespeare.

En qualsevol cas, després d'uns segons de silenci, retorna el llibre i demana permís per demanar un favor(1). Inmers en el seu rol, amb unes formes amabilíssimes i afectuoses, explica que és brasiler, que no té feina i que si podria fer-li el favor d'ajudar-lo econòmicament per poder menjar alguna cosa. El noi diu que prou(2) i obre la seva cartera. A l'espai del moneder hi té dos o tres euros; però Gutenberg no li ha demanat una almoïna sinó quelcom amb què poder menjar, així que el xicot —que per sistema no dóna mai diners a cap captaire— s'ho repensa i li dóna l'únic bitllet que duu: un bitllet de cinc euros. Amb això, si res més no, Gutenberg podrà prendre un entrepà i una canya. El brasiler amant dels llibres —qui sap si també de les lletres que guarden dins— obre bé els ulls i mostra repetides vegades el seu agraïment abans d'allunyar-se carrer avall.

Hamlet reposa sobre la taula metàl·lica i el noi resta abstret, astorat, seguint Gutenberg amb la mirada. No es penedeix gens d'haver-li donat els cinc euros. I si se'ls beu, que sigui a la salut de tots plegats; al cap i a la fi... Uns metres més avall, el brasiler, mig embriac, feliç, s'atura per saludar un gos que vagareja tot sol; i encara, un tros enllà, un marrec malgirbat. Què tenen en comú el brivall, el cus i el lector de Shakespeare?

En aquell moment baixa pel carrer peatonal un vehicle de la policia udolant, passa pel costat de Gutenberg i, aquest, sostenint-se la gorra amb la mà, surt corrent... darrera de la policia! Al noi, ara sí, se li perfila un somriure a la cara. Durant uns minuts s'està assegut, tranquil com feia dies que no es trobava, en actitud que hom jutjaria reflexiva. No es pot dir que reflexioni, pròpiament, però si que nombrosos i diversos pensaments fugissers desfilen per la seva ment igual que pels ulls el senyor que fuma pipa o la noia, bellíssima, del vestit.

Avui, algú havia comprat literalment el capvespre quan l'horitzó no podia encara somiar el Sol. I també avui, algú ha decidit incomprensiblement que ja no valia la pena veure'l sortir mai més...


***

(1)
Veig que tothom procedeix de la mateixa manera
(2) «que sí».

8 comentaris:

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones,
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Llengot ha dit...

Mar, m'emprenya bastant que em fotis spam precisament en aquest post... No tinc per costum borrar comentaris, però...

Llengot ha dit...

La mare que em va parir, mira si en tinc poc costum que no sé pas com borrar-lo... a prendre pel sac!

De cara a una altra vegada, si em vols fer penjar banderes al balcó o al blog (on ja et dic ara que no ho faré) mira de contactar amb mi per una altra via, que no costa tant i m'emprenyarà només una mica menys. És clar que ja puc anar-me esgargamellant jo, que no en llegiràs res de tot això... Tal com deia, doncs, a prendre pel sac.

Jorge ha dit...

Bonjour ami : il voulait invitarte que tu visites le blog que j'effectue avec mes élèves de seconde année de du secondaire sur la DISCRIMINATION.
http://nodiscrimine.blogspot.com
Sujet difficile et intéressant.
Il sera sûrement de ton plaisir.
Te nous invitons que tu lises ce qui aimes de de lui et fais un avis sur ce dernier.
Ton apport sera précieux.
Dans le blog tu trouveras un traducteur de la page dans plusieurs langues si de l'as besoin.
Une embrassade depuis l'Argentine.

Llengot ha dit...

L'altre! Falta algú més que vulgui anunciar alguna altra causa justa per aquí?

Ho haveu vist!? La mare que em va parir!!

Guillem ha dit...

Ets un un incomprés... :P

Llengot ha dit...

Sí noi... XD Vaig a plorar una estona... :P

menxu ha dit...

Eu falo portugues!
De fet, és l'únic que sé dir :$