11 de setembre 2008

El senyor X


A vegades X. se sentia com si visqués només
de la inèrcia del part.

La vida —pensava X.—, a diferència dels altres acudits, com més s'entén, menys gràcia fa.


Segons X., dos àngels van ser els encarregats de pintar el món: un, d'estil figuratiu, va tenir assignada la part física, i l'altre, abstracte, la part psíquica. No cal dir, però, que ambdós eren afeccionats.


Al parer d'X., el plat preferit dels cucs és l'ànima dels creients.


El plat preferit dels cucs. Pere Saborit i Codina

1 comentari:

Anònim ha dit...

És curiós. D'alguna manera, els diferents aforismes m'han recordat les primeres pàgines d'El món segons Garp de John Irving. El dels àngels que pinten el món, a més, té un aire a Terry Pratchet. A veure si trobo alguna cosa de Pere Sabarit, que pinta interessant.