11 de setembre 2008

El senyor X


A vegades X. se sentia com si visqués només
de la inèrcia del part.

La vida —pensava X.—, a diferència dels altres acudits, com més s'entén, menys gràcia fa.


Segons X., dos àngels van ser els encarregats de pintar el món: un, d'estil figuratiu, va tenir assignada la part física, i l'altre, abstracte, la part psíquica. No cal dir, però, que ambdós eren afeccionats.


Al parer d'X., el plat preferit dels cucs és l'ànima dels creients.


El plat preferit dels cucs. Pere Saborit i Codina

1 comentari:

Lluís Martí (intratable) ha dit...

És curiós. D'alguna manera, els diferents aforismes m'han recordat les primeres pàgines d'El món segons Garp de John Irving. El dels àngels que pinten el món, a més, té un aire a Terry Pratchet. A veure si trobo alguna cosa de Pere Sabarit, que pinta interessant.