A vegades X. se sentia com si visqués només
de la inèrcia del part.
La vida —pensava X.—, a diferència dels altres acudits, com més s'entén, menys gràcia fa.
Segons X., dos àngels van ser els encarregats de pintar el món: un, d'estil figuratiu, va tenir assignada la part física, i l'altre, abstracte, la part psíquica. No cal dir, però, que ambdós eren afeccionats.
Al parer d'X., el plat preferit dels cucs és l'ànima dels creients.
El plat preferit dels cucs. Pere Saborit i Codina
Entrades
1 comentari:
És curiós. D'alguna manera, els diferents aforismes m'han recordat les primeres pàgines d'El món segons Garp de John Irving. El dels àngels que pinten el món, a més, té un aire a Terry Pratchet. A veure si trobo alguna cosa de Pere Sabarit, que pinta interessant.
Publica un comentari a l'entrada