22 de gener 2007

Caminants

Un mantell de plata li cobria l'ànima i així, resplendent, se'ns mostrava a l'alba. Dessota múltiples embolcalls, observàvem, embadalits; amatent ens impactava i nosaltres no gosàvem ni cercar recer. Foren dies difícils, encara per esperits transparents; però qui en volgué aprendre, com sempre, ho féu.

2 comentaris:

Guillem Mercadal ha dit...

:|

És... bé, m'encanta.

Tinc temptacions de robar-te'l, vés per on ;)

Llengot ha dit...

Pots fer-ho: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/

:)