03 de juny 2007

Porque sí!

En aquesta nit fresca, ara que els llums a l'altra banda del port m'arriben tímids i es mouen amb la suavitat de la brisa de finals de primavera; ara penso que si hagués conegut aquesta cançó l'haguérem pogut cridar durant mil quilòmetres quan la calor entrava sense permís per les finestres i no ens importava.

1 comentari:

Guillem ha dit...

Faré un comentari estúpid, però és que es hora per això:

Cantar, per cantar, sempre hi estem a temps. Tan sòls cal obrir les finestres i endinsar-s'hi, per camins terrossos i verdors apagades. Ja en tinc ganes de perdre'ns.