14 de juny 2007

Casualitats de la vida, que en diuen

Tot és entrar en un bar com un altre; aquell en què només havies esmorzat un parell de vegades, fa qui-sap-lo, qui sap perquè. Demanes la teva aigua amb bombolles afegides i aleshores sents que no tens res: ni gel, ni llimona... ni *! Pagues, te la beus encara que no és tan fresca com t'hauria agradat i fots el camp quatre minuts i quaranta-set segons després, taral·lerejant una melodia, amb un somriure al rostre. La cambrera que no és gens lletja però porta un serrell horrorós pensa que ets boig: deixa-la pensar...

2 comentaris:

llengota ha dit...

Convindrem en què el fet que que dugui un serrell horrorós és, com a mínim, indicador de compartir amb tu determinats gustos.

Jo sempre he pensat que, malgrat l'horrorós aspecte dels teus macarrons, no es pot negar que tens un morbo gens repelent.

Llengot ha dit...

Això és perquè jo no duc serrell...