Casualitats de la vida, que en diuen

Tot és entrar en un bar com un altre; aquell en què només havies esmorzat un parell de vegades, fa qui-sap-lo, qui sap perquè. Demanes la teva aigua amb bombolles afegides i aleshores sents que no tens res: ni gel, ni llimona... ni *! Pagues, te la beus encara que no és tan fresca com t'hauria agradat i fots el camp quatre minuts i quaranta-set segons després, taral·lerejant una melodia, amb un somriure al rostre. La cambrera que no és gens lletja però porta un serrell horrorós pensa que ets boig: deixa-la pensar...