Nu davant l'evidència

D'aquesta essència només intuïda pares esment avui quan esbufegues com d'antuvi. Remors del seu camí invisible que et corre dessota els peus quiets et buiden, et roben; però no sents sinó la fua d'aquest vent de fulles immòbils. Et gires, i se'n van (fugen); crides, i riuen. Riuen amb rialles que ressonen eternes en aquest vast camp d'asfalt. Nu davant l'evidència, tanques les pàgines del llibre i tornes a cercar l'horitzó.