07 de setembre 2007

L'òbit (2)

De ben prest posat en solfa, amb el sol ajaçat, el dia havia resultat dur de ver. Un plugim invisible li humitejà les vestimentes tot el matí, fent-les més feixugues i dificultant-li l'ascens. Sobre la brancada oïa bufar amb fúria aquell vent gèlid però se sentia reconfortat veient-se'n protegit pels troncs centenaris. Les fulles fressejaven agitades omplint d'angoixa l'atmosfera. Prou convidava a la malfiança! En assolir el coll, a mig matí i sense entrebancs, s'aturà per fer un mos al quadrivi, ullprès per la bellesa de l'indret. Amb nous, panses, pinyons, avellanes, ametlles, prunes i carn adobada féu el desdejuni; somiant bones llesques de pa del dia, de crosta cruixent i espessa molla, els embotits de casa, l'apreciat oli amarg de ran de mar i les tomates de l'hort, llet fresca i la flaire del cafè. Pla n'hauria donat un bon pessic...