El botó vermell

Jordi Barbeta denunciava ahir a La Vanguardia i avui a El matí de Catalunya Ràdio(1) les amenaces ("Te juro que no voy a parar hasta joderte", entre d'altres) que diu que ha rebut per part del director de l'Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, per haver publicat divendres al mateix diari un informe que contenia les al·legacions de l'advocat de l'Estat al recurs del PP contra l'Estatut de Catalunya per la seva suposada inconstitucionalitat. La qüestió en si mateixa està en la línia del patetisme imperant en la política del país i, òbviament, ja hi ha qui en vol treure suc. Cap sorpresa.

Tanmateix, el que més m'ha agradat del cas és que posa de manifest una qüestió que rara vegada surt a la llum però que tothom s'ensuma: aquest món underground del periodisme i el fabulós fenomen dels gabinets de premsa ja siguin d'iniciativa pública (com en aquest cas) o privada i d'allò que en diuen "maquillar les dades". La sensació que em produeix tot plegat és que hi ha tanta merda escampada que existeix un pacte implícit —o explícit— entre tothom perquè ningú premi el botó vermell. Hi ha dies que tinc moltes ganes que algú ho faci...