La importància de Llach

Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...

Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...

Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,
sé que potser em poso on no puc,
però un somriure teu
em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...

Tinc un clavell per tu.
Apa! Pren-lo, doncs.
Per què esperar més,
mira que el temps passa. I tanmateix...

Au! Vinga...

Tens un clavell per mi,
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga...


De vegades, sense voler-ho i sense saber com, ferim aquelles persones que més estimem; perquè sense saber què volem dir és impossible dir-ho.

De vegades, sense saber perquè, tot és negre, però el que succeeix no és que la finestra sigui tancada sinó simplement que a fora és fosc. Però t'ofusques i t'emboliques i et costa veure que no hi ha res davant del vidre. Necessites algú que t'ho digui. I aleshores, quan veus la llum del nou dia t'alegres amb la visió d'un petit pardal que s'espolsa les plomes i cerca l'escalf del sol. Com jo.

La importància de Llach rau en que parla amb el cor. Amb el seu i, sobretot, amb el dels que l'escolten. Sense complicacions. Aquest és un do que tenen poques persones. El do de veure la senzillesa de la vida i, més encara, de saber-lo encomanar. De fer-te obrir els ulls amb una paraula. De recordar-te allò que ja sabies però has oblidat... I quan són lluny, hi pots pensar i de seguida trobes consol. Et disculpes i demanes l'impossible, amb l'esperança que t'entenguin...

— No et preocupis, si us plau.