09 de març 2007
Vidres bruts
La fullareda morta retorna a la terra però les castanyes, rodones i punxants, del mateix color que les fulles, que el sòl, que els vidres bruts, desafien el vent penjades dels branquillons. El senyor * pentina les pedres i la xicalla li fa la guitza, però el senyor * és un home pacient. La paciència és una bona virtut i la vida del senyor * és simple encara que no sempre senzilla...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Ui, què has tret els comentaris?? Al darrer post no em surt l'enllaç per deixar-ne un. Bé, de totes maneres, per què no poses que et demani les lletres de la imatge pels comentaris? Si no, de tant en tant, em trobo comentaris en xinés i coses d'aquestes ;)
Publica un comentari a l'entrada