Tempestes passades

Ja saps que no podràs menar la vela, però amb les hores prens confiança i t'arribes a convèncer que Posidó no reserva per a tu un destí tan cruel. No mereixes ni tan sols això. Esperes que la teva closca de nou no quedi feta estelles amb l'embat de la propera onada i que tot plegat s'acabi —no t'importa on— sota un sol resplendent, brisa fresca i el grallar de les impertinents gavines.

I tot i que no aconsegueixes superar la por, al final l'encertes i sobrevius; el Pèlag torna calm, però s'apodera de tu la sensació que hi ha quelcom de diferent en la teva relació amb la Mar. No saps de què es tracta, però quan l'oratge porta l'ombra d'un núvol de tempesta a l'ample cel del teu oceà, al fons del cor tornes a sentir el pànic d'aquell abisme que guaitares amb set metres d'aigua salada davall.