Idò

La sala de lectura de Fornells (turística vila menorquina de majoria PPopular que reivindica el seu dret a la independència del terme municipal d'Es Mercadal per raons bàsicament econòmiques, les voltes que dóna el món!) compta amb el que em va semblar una excel·lent i molt interessant col·lecció de publicacions locals; això és: d'història, cultura i literatura menorquina.

Al pròleg d'un recull de «Dites i refranys menorquins» que vaig consultar, l'autor (el nom del qual per desgràcia no vaig anotar al meu quadern) feia la següent reflexió:

[…] no són els matisos de les parles diverses d'una mateixa llengua allò que la perjudiquen o desnaturalitzen, sinó més tost l'enriqueixen i afaiçonen. I és que modernitzar una llengua —projectar-la al futur com a instrument eficaç de comunicació i de relació, d'expressió científica i literària— no vol dir empobrir-la.

Avui estic content —també i no només— per la imminent publicació del nou Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) que inclourà més de dues mil quatre-centes noves accepcions (suposo que la majoria corresponents a nous mots) genèriques i específiques; i especialment per la incorporació de paraules i expressions pròpies de les Illes Balears i del País Valencià, com la genial "Idò" tan característica de Menorca.

A veure si d'una vegada ens deslliurem de complexos, autoodis i debats estèrils que sí que empobreixen la llengua i la intel·ligència dels qui hi participem i ens dediquem a entendre i estimar el que tenim i a treballar per no perdre-ho. No estaria malament començar a capgirar les coses!